Archive for the 'Clar i Ras' Category

Entrevista a Vicent Gomez, responsable de la associació juvenil ‘La K-verna’

Què és La K-verna?
És una associació sociocultural enfocada a resoldre inquietuds i necessitats de la gent jove, fent activitats de temps lliure i produint un oci compormès amb la societat. Les cases de joventut com La K-verna són llocs on els joves es troben, se relacionen, acorden i organitzen les seues inquietuds i interessos. Es tracta d’un servei públic gestionat de manera independent pels propis joves.

La casa de joventut està pensada per acollir joves de més de 14 anys fins a joves de 30, encara que no és una organització tancada a ningú.

Quan començareu?
Vam començar al 2001. Naix per la preocupació d’un grup de jovens del municipi amb interès pel desenvolupament del seu propi poble, perquè no trobàvem cap oferta associativa que satisfera les nostres inquietuds.

Què feu a La K-verna?
Actualment cada activitat que fem forma part de la responsabilitat d’un grup de socis que han elegit una activitat per a portar-la endavant. Entre les activitats tenim: un grupo de rol, una revista jove, una activitat de pintura artística, algun cinefórum, una acampada a l’any, timbalades i un grup de realització de cinema. En projecte proper tenim l’excalextric i estem exigint a l’Ajuntament que ens faça alguna sala per a assajar els grups de música del municipi.

Teniu suport de L’Administració?
De moment estem tenint prou reunions amb la nova Concejalia de Juventut, per que pareix que tenen prou d’interès en millorar la situació de la gent jove a la Pobla. Esperem que no decaiga el seu interés per nosaltres i les seves promeses arriven a complir-se.

Que vos aporta estar implicats en aquestes activitats?
La satisfacció que ens dóna estar implicats en la millora de la nostra realitat es immensa, perquè treballem colze amb colze fent el que podem, la qual cosa ens plena d’alegria. Aquest camí es molt dur, pero al menys no critiquem i ens quedem de braços creuats.

On podem adreçar-se per rebre més informació de la vostra associació?
Actualment estem al local scout, c/Mare Micaela del Sagrado Corazón (en front del Llar Social Jove). Els divendres de 20h a 21h tenim reunió i es troba oberta per a possibilitar qualsevol tipus d’informació. Telèfon de contacte 647117821 (Indhira) i per enviar informació a la casa de joventut La K-verna fes-ho a: lakverna@yahoo.es

Qui Vol 96.000 veïns a la Pobla?

El dia 24 de març de 2005 vaig llegir una notícia en el diari Levante EMV, que ens anuncia que el pla urbanístic del nostre poble contempla que en 15 anys passarem de 15.000 a 96.000 habitants, quasi res.

Iniciativa per la Pobla trobem a faltar un debat públic sobre el model de poble que volem les persones que vivim en aquest municipi, ningú ha convocat al poble per a preguntar quin futur urbanístic volem, no ens han dit què suposa passar de 15 a 96 mil persones (escoles, parcs, metge, serveis socials, contaminació acústica i ambiental, etc) .

Nosaltres ens preguntem: Suposa açò que haurem de pensar en la construcció d’una ronda (carretera) al voltant del poble?, (com han hagut de fer altres pobles). Suposa que deixarem de ser un poble d’horta?. El progrés i el benestar estan lligats a l’augment desmesurat de població?. Tenim clar com integrar a tanta gent en la Pobla?.

En el nostre col·lectiu apostem per una campanya informativa sobre les conseqüències positives o negatives que es puguen derivar d’aquest tipus d’urbanisme.

Proposem la creació d’un fòrum per a que tots els col·lectius que vuiguen participar en debatre el nostre model de poble.

No volem imposar cap model de poble, molt al contrari , proposem que es compte amb la gent per a que el model de poble sigua consensuat pels veïns.

Autor: Julio Martínez.

Moció de censura

Pel que fa al canvi de govern, es poden fer moltes crítiques a la moció de censura, però allò que està clar és que nosaltres treiem dues lectures de com pot afectar aquest canvi al nostre poble.

D’una banda, que aquest govern quatri-partit (PSOE, BLOC, UV, OIV i el dissident) no sàpiga posar-se d’acord i açò provoque una situació d’ingovernabilitat i caos.

D’altra banda que siguen els dos anys i mig de govern a La Pobla més transparents de tota la història. On totes les forces del pacte es vigilen uns als altres, la qual cosa provoque una gestió neta i en benefici del poble.

Quina serà la postura que guane? El temps ho dirà, però pel bé del poble des d’Iniciativa per La Pobla demanem als nous governants que es posen d’acord i que treballen pel bé del nostre poble, que bona falta fa.

Per acabar els demanem, que es centren en governar i no en interessos partidistes, perquè les eleccions arribaran i els votants deixaran cadascú al seu lloc.

Iniciativa per La Pobla (inipobla@yahoo.es)

Així pensem nosaltres de la participació

No hi ha projecte de progrés sense participació directa del poble, per tant no volvem que la participació es limite a votar una vegada cada 4 anys, sinó que es participe tots els dies en tots els assumptes que repercuteixen en la vida dels ciutadans.

Per aquesta raó proposem les assemblees, tant generals com les assemblees d’urbanitzacions, barris, i col·lectius específics (socials, polítics, professionals, etc.), en les quals el poble participe dirèctament en l’elaboració i l’aprovació de tot el que té relació amb el poble.

Iniciativa per La Pobla (inipobla@yahoo.es)

Nacionalisme i secessió, drets o delictes?

En el tema dels nacionalismes, reduir-los als nacionalismes del nostre Estat es caure en el reduccionisme simplista que utilitza el neo-nacionalisme espanyol per confondre als seus ciutadans, la dreta ha difamat la idea nacional titllant-la de fonamentalista i relacionant-la amb la violència ètnica i el terrorisme. I certa esquerra, en teoria, ‘no nacionalista’ hi veu també reflexos de l’exclusió i del fanatisme ‘tribal’. Eixa temàtica, molt més ampla al segle XXI (Geopolítica), consisteix en que hi han uns Imperialismes (Estats o Corporacions Multinacionals), opresors, cadascun amb la seua quota de poder, i tots ell sotmesos jeràrquicament, en certa mesura, a qui més Poder poseïsca, bé siga militar, polític o econòmic. Com a reacció a aquestos, sorgeixen els Altres Nacionalismes, que es converteixen, a falta d’una altra cosa, en esperons dels pobles en les lluites socials pel seu alliberament polític, ecònomic, cultural, nacional, laboral… així doncs sembla clar que parlar avui dia de nacionalismes no és parlar ni de nazismes ni de fanatisme ni de fronteres ni de poca solidaritat ni d’exclusió, si no més bé parlar de la lliure determinació d’uns pobles.

La pàtria i la nacionalitat, com la individualitat, són al mateix temps fets naturals i socials, fisiològics i històrics, culturals i geogràfics queda clar que cap d’ells és un principi. Només pot considerar-se com un principi humà allò que és universal i comú a tots els humans. La nacionalitat separa els homes i per tant no és un principi. Però un principi sí és el respecte que cadascun ha de tindre pels fets naturals, reals o socials dels demés. Aleshores diem que la nacionalitat i la individualitat són dos d’eixos fets, i per tant amb dret a una existència i desemvolupament lliures. Llavors, des d’eixe moment, es convertixen en un principi sagrat cada volta que és veu amenaçada i violada alguna d’aquelles. En un sentit humà hi hauria que sentir-se patriota de totes les pàtries oprimides i decidides a elegir el seu futur sense el tutelatge de ningú.

El dret de la lliure unió i de secessió és el primer dels drets polítics individuals, aquest és el dret d’autodeterminació, per tant també és un dret absolut que té tot poble o nació, gran o xicoteta, sembre que la seua constitució no siga una amenaça o un perill per a l’autonomia i la llibertat dels seus veïns. Està clar que la unitat és el fi on tendeix la humanitat, però aquesta no és pot formar coaccionant els individuus, ja siga mitjançant la violència o baix l’autoritat d’una idea política o econòmica o teològica. Per això aquest patriotisme que tendeix a l’unitarisme al marge de la llibertat individual, és funest per als interessos populars i reals del país que preten exaltar i servir, ja que sacrifiquen eixos interessos per un suposat bé públic, i queda clar que aquest suposat bé no és més que l’interés d’una minoria dominant, molt privilegiada amb la situació existent. Per això, tot Estat centralitzat, burocràtic i militar, encara que siga republicà, per la seua pròpia constitució serà sembre una negació oberta o emmascarada de la llibertat, ja que el seu interior s’imposarà forçosament una homogenització, o siga, un tractament uniforme per a tots els pobles que el formen a imatge de la nació dominant. Aquest fenomen suposa una amenaça massa evident contra l’existència dels altres pobles que formen l’Estat. En aquest sentit, sembla doncs inqüestionable que les nacions no es deurien formar des del centre a la perifèria o des de les estructures de poder fins el poble, sinó mes bé a l’inrevés, des de la reunió de ciutadans lliures cap on ells desitgen. D’altra banda també ha de quedar molt clar que el fet de que un país haja constituït part d’un Estat, encara que s’hagués agregat lliurement a ell, no és despren de cap manera l’obligació de quedar associat per sempre a ell. Cap obligació perpètua podria ser aceptada per la justícia humana com a veritat suprema, principi o fet de raó.

El nacionalisme és doncs, una forma en què s’expressen forces que conjunturalment tenen orígens diversos. Les nacions no existeixen com ens en si, i per si, només existeixen en la mesura que la gent hi creu, les vol, les desitja… l’existència de les nacions depèn de les actituds proposicionals col·lectives.

(Continuarà…) Amadeu C.M.

Es operativa la biblioteca?

Els darrers mesos de Gener i Febrer, la gran majoria dels estudiants universitaris varen dur a terme els seus respectius exàmens, corresponents al primer quadrimistre. Cadascun va fer front a aquests seguint les pautes de treball més oportunes per obtindre els millors resultats.

Quan parlem de pautes de treball em referisc a hores de dedicació, tècniques d’estudi, preferències d’unes assignatures davant altres i com no, el lloc escollit per obtindre el màxim rendiment a eises hores de dedicació. Jo personalment, a l’igual que altres estudiants que vivim a la Pobla de Vallbona, vàrem escollir com a lloc la biblioteca municipal. El principal motiu que em va fer prendre aquesta decisió, va ser l’intenció de trobar eixe lloc amb eixes condicions favorables (bones instal·lacions, bon ambient, etc…) que finalment afavoriri-en el meu rendiment acadèmic, com comentava abans.

A la fi, els resultats varen ser positius!!, però crec que caldria fer front a una sèrie de mancances que pateis la biblioteca municipal, i amb les quals està d’acord la resta d’usuaris consultats.

En primer lloc, crec que en època d’examens es deuria modificar la franja horària oferida fins ara de dilluns a divendres (de 9:00 a 13:00 i de 17:00 a 20:00), ja que es queda reduïda. A més a més, també caldria ampliar-la fins a dissabte i diumenge.

En segon lloc, també m’agradaria remarcar que cada cop, som més i amb més freqüencia el nombre d’usuaris que sovint utilitza la Biblioteca Municipal (sobretot en temporada d’exàmens). Degut a aquest augment (considerable) de la demanda, les instal·lacions (ordinadors, taules d’estudi, espai, etc…) de les quals està dotada la biblioteca municipal es queden xicotetes. Crec que a aquesta deficiència es podria fer front, per exemple, habilitant algunes de les aules polivalents que podem trobar tant a la Casa de la Cultura com al Centre Social, dotant-les de les instal·lacions (ordinadors, material, taules, etc…) necessàries.

Per finalitzar, tant l’ampliació de la franja horària com la de les instal·lacions està a l’abast de les possibilitats de l’Ajuntament. Res més de la meua part.

M. Domingo

Els problemes del desenvolupament urbanístic i social a la pobla. El Rajolar

Amb el tema de les vivendes que van ser construïdes al Rajolar, i l’excepció en quant a les altures promeses (unes mil, i a deu altures, aprovat fa uns anys. Això suposa unes quatre o cinc mil persones compactades en un àrea reduïda. Un altre poble dintre del poble. Que si compten les més de tres mil vivendes al camp de golf, passarem dels trenta-cinc mil habitants en pocs anys), ens cal fer una petita reflexió. Car, fets urbanístics com aquest, i el seu fort impacte, serà irreversible i determinant. Hem de plantejar-nos clarament quin model volem de desenvolupament del nostre poble. Un model altament densificat comporta tota una sèrie d’aspectes a tindre en compte:

  • Major saturació i problemes de trànsit, major contaminació tòxica i acústica, problemes d’aparcament, necessitat d’amples avingudes i grans espais verds arbrats que facen de pulmó, més impacte en el Medi de l’entorn, i que afectaria tot el terme municipal.
  • Demanda de sobte i brutal de tots els serveis assistencials, que caldria duplicar en poc temps tot: ambulatori, Escoles, Institut, Poliespotiu, centres de cultura i oci, etc.

Seria un poble-dormitori, com un suburbi a l’estil del voltant de la ciutat, despersonalitzat i pol d’atracció de gent forana.
Amb aquest model que interessa als especuladors, sempre aniríem amb serveis saturats i darrere de les necessitats, depenent de la Generalitat. Als ciutadans ens interessa el de baixa densitat, amb un creixement moderat que permeta uns serveis de qualitat.
A més, a la Pobla, encotillada entre l’autovia i els mini-polígons i naus al voltant es fa difícil una actuació vial i urbanística amb les aberracions dels darrers anys. Però el que sí ens cal ja, és planificar i actuar per resoldre-ho. I com el poc que s’ha fet ha estat en miniatura i mal, ens cal fer i/o refer:

  • Cal resoldre les rondes Nord i Sud, i eixida-entrada Nord a l’Autovia.
    Avingudes que connecten les dues rondes, i transversals Est-Oest. Amples places, i zones verdes amb arbres per depurar de tòxics.
    Caldria prolongar l’Avinguda Cervantes fins el camí del Safareigs (demolir el tap i fer una rotonda enjardinada) per connectar-la amb la ronda Nord.
  • Cal fer carrers de vianants: Poeta Llorente, Carrer Major, Colón i demés carrers del centre de la població.
    Ens cal un nou i gran ambulatori, o bé refer la miniatura actual.
    Cal pensar en ampliar les escoles i institut i àrees esportives i culturals.
  • Una bona biblioteca (l’actual tan petita per a infantil-juvenil), rehabilitant la Casa de Bernial, i a la planta baixa. La planta superior per a sales d’estudi, ordinadors, conferencies, museu…
  • Un bon auditori, previst per a simfòniques, teatre professional, operes, etc. L’actual per a teatre infantil-escolar i aficionats.
  • Ens cal adquirir tot el terreny al voltant el cementeri i fer un incineratori i un tanatori, i la resta del terreny al voltant per fer un parc, on la gent puga passejar sense perill a ser agredit pel tránsit.
  • Cal fer un gran parc arbrat als terrenys municipals del Corral de Pataco i del Camp de Tir que també ho és. I una via verda d’accés que conecte amb el parc del cementeri, salvant l’autovia amb un pont peatonal.
  • Ens cal una residencia pública, car el temps han canviat i avui és una necessitat social.
  • Ens cal un alberg municipal, hem de donar aixoplug als necessitats de dins i els immigrants. Cal dotar-los de vivendes dignes, no podem deixarlos en xaboles derruïdes, sense cap condició, es indignant. Nosaltres varem ser emigrants i ens donave bugalows amb tots els serveis.
  • Ens calen carrils bici, per dins la població i pels voltants.
  • Calen aparcaments municipals gratuïts a les entrades a la població, per estimular caimnar i minvar el trànsit, i a dins.
  • Ens cal un control per evitar les construccions il·legals arreu del terme municipal. La pobla és el paradís de forasters de ciutat per fer-se la caseta, xalet, o xabola, és el municipi més permisiu. Sols cal pagar una multeta i ja tot legal. El terme és ple arreu de casetes i xalets, sense planificació. Això s’ha d’acabar ja.

(Seguiran articles ampliant aquestes propostes)
Vicent C.D. (Llicenciat en Geografia i Història)


agosto 2017
L M X J V S D
« Jul    
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031