Els problemes del desenvolupament urbanístic i social a la pobla. El Rajolar

Amb el tema de les vivendes que van ser construïdes al Rajolar, i l’excepció en quant a les altures promeses (unes mil, i a deu altures, aprovat fa uns anys. Això suposa unes quatre o cinc mil persones compactades en un àrea reduïda. Un altre poble dintre del poble. Que si compten les més de tres mil vivendes al camp de golf, passarem dels trenta-cinc mil habitants en pocs anys), ens cal fer una petita reflexió. Car, fets urbanístics com aquest, i el seu fort impacte, serà irreversible i determinant. Hem de plantejar-nos clarament quin model volem de desenvolupament del nostre poble. Un model altament densificat comporta tota una sèrie d’aspectes a tindre en compte:

• Major saturació i problemes de trànsit, major contaminació tòxica i acústica, problemes d’aparcament, necessitat d’amples avingudes i grans espais verds arbrats que facen de pulmó, més impacte en el Medi de l’entorn, i que afectaria tot el terme municipal.
• Demanda de sobte i brutal de tots els serveis assistencials, que caldria duplicar en poc temps tot: ambulatori, Escoles, Institut, Poliespotiu, centres de cultura i oci, etc.

Seria un poble-dormitori, com un suburbi a l’estil del voltant de la ciutat, despersonalitzat i pol d’atracció de gent forana.
Amb aquest model que interessa als especuladors, sempre aniríem amb serveis saturats i darrere de les necessitats, depenent de la Generalitat. Als ciutadans ens interessa el de baixa densitat, amb un creixement moderat que permeta uns serveis de qualitat.
A més, a la Pobla, encotillada entre l’autovia i els mini-polígons i naus al voltant es fa difícil una actuació vial i urbanística amb les aberracions dels darrers anys. Però el que sí ens cal ja, és planificar i actuar per resoldre-ho. I com el poc que s’ha fet ha estat en miniatura i mal, ens cal fer i/o refer:

• Cal resoldre les rondes Nord i Sud, i eixida-entrada Nord a l’Autovia.
  Avingudes que connecten les dues rondes, i transversals Est-Oest. Amples places, i zones verdes amb arbres per depurar de tòxics.
  Caldria prolongar l’Avinguda Cervantes fins el camí del Safareigs (demolir el tap i fer una rotonda enjardinada) per connectar-la amb la ronda Nord.
• Cal fer carrers de vianants: Poeta Llorente, Carrer Major, Colón i demés carrers del centre de la població.
  Ens cal un nou i gran ambulatori, o bé refer la miniatura actual.
  Cal pensar en ampliar les escoles i institut i àrees esportives i culturals.
• Una bona biblioteca (l’actual tan petita per a infantil-juvenil), rehabilitant la Casa de Bernial, i a la planta baixa. La planta superior per a sales d’estudi, ordinadors, conferencies, museu…
• Un bon auditori, previst per a simfòniques, teatre professional, operes, etc. L’actual per a teatre infantil-escolar i aficionats.
• Ens cal adquirir tot el terreny al voltant el cementeri i fer un incineratori i un tanatori, i la resta del terreny al voltant per fer un parc, on la gent puga passejar sense perill a ser agredit pel tránsit.
• Cal fer un gran parc arbrat als terrenys municipals del Corral de Pataco i del Camp de Tir que també ho és. I una via verda d’accés que conecte amb el parc del cementeri, salvant l’autovia amb un pont peatonal.
• Ens cal una residencia pública, car el temps han canviat i avui és una necessitat social.
• Ens cal un alberg municipal, hem de donar aixoplug als necessitats de dins i els immigrants. Cal dotar-los de vivendes dignes, no podem deixarlos en xaboles derruïdes, sense cap condició, es indignant. Nosaltres varem ser emigrants i ens donave bugalows amb tots els serveis.
• Ens calen carrils bici, per dins la població i pels voltants.
• Calen aparcaments municipals gratuïts a les entrades a la població, per estimular caimnar i minvar el trànsit, i a dins.
• Ens cal un control per evitar les construccions il·legals arreu del terme municipal. La pobla és el paradís de forasters de ciutat per fer-se la caseta, xalet, o xabola, és el municipi més permisiu. Sols cal pagar una multeta i ja tot legal. El terme és ple arreu de casetes i xalets, sense planificació. Això s’ha d’acabar ja.

(Seguiran articles ampliant aquestes propostes)
Vicent C.D. (Llicenciat en Geografia i Història)

Manifiesto por la liberación de la cultura

Los abajo firmantes,
Manifestamos,
que al calor de los resultados fruto del esfuerzo en la creación de contenidos culturales, existe una floreciente industria de difusión y distribución de dichos contenidos.
que la extrema vigencia temporal de los denominados “derechos de autor” tal y como están establecidos en la actualidad representan una barrera a la incorporación de la cultura al dominio público, bien común, en una época histórica análoga a la que acompaña la revolución de la imprenta.
que desde determinadas organizaciones se viene incurriendo en un proceso de demonización de la red de difusión, distribución e intercambio de información más igualitaria jamás concebida, así como en un afán recaudatorio injusto, abusivo y a todas luces excesivo.
que la mera edición impresa, o publicación de cualquier contenido audiovisual disfruta de unos derechos de explotación comercial cuyo plazo de duración, ampliado artificialmente, amenaza el ejercicio del derecho de acceso universal a la cultura.
que la historia reciente muestra, con ejemplos como los logros obtenidos por el software libre, que el poder creativo, intelectual y cultural de los inmensos colectivos a que dan lugar las redes de telecomunicaciones no puede ser despreciado.
que el acceso universal a la cultura beneficia tanto al público como a los creadores.
que nadie posee ni nuestros pensamientos, ni nuestras ideas.
Renegamos,
de los argumentos falaces que equiparan la cultura con la explotación comercial, industrial o que la degrada a un mero elemento de consumo.
Reivindicamos,
que acorde a los tiempos, se garantice el acceso universal y la distribución masiva, de forma libre y gratuita de todos los contenidos culturales propiedad del estado en sus fondos, bibliotecas o almacenes de depósito legal.
que la sociedad, la industria y los autores busquen un nuevo modelo de relaciones económicas que, en vez de constreñir el uso de las tecnologías de la comunicación, potencie y se aproveche de su desarrollo y multiplique sus beneficios.
que este nuevo acuerdo entre los autores y el público garantice las recompensas necesarias para incentivar la creación sin impedir la difusión de la cultura.
la limitación temporal de los llamados “derechos de autor” en unos términos más acordes con el derecho de acceso a la cultura reconocido por la Constitución Española y la Declaración Universal de Derechos Humanos.
La recuperación de las funciones originariamente atribuidas al Ministerio de Cultura en detrimento de la actual actitud de salvaguardia a la industria del entretenimiento.
Exigimos a nuestros representantes y poderes públicos,
que lleven a cabo las medidas ejecutivas y legislativas necesarias para llevar a la práctica las reivindicaciones arriba expuestas tanto en el ambito nacional, como especialmente en el ámbito de la Unión Europea.
e Invitamos a la ciudadanía a que haga suyo este Manifiesto.

Entrevista als entrenadors del club de natació La Pobla

Des de fa dos mesos ja podem gaudir a la Pobla d’un club de natació on els nostres menuts i majors poden acudir a aprendre a nadar en tots els estils i a més a realitzar un esport tan beneficiós com és este. Hui, seguint la nostra tradició de recolzar els grups minoritaris no li fem un lleig i també donem suport a la nostra revista als esports menys majoritaris. Els presentem doncs, una entrevista amb Ramon Camallonga i Javier Barceló, entrenadors del nou Club de natació a la Pobla C.N. Vallbonense Barracudas, presidit per En Alberto San Antonio.

Com va naixer la idea de fundar un Club de natació a la Pobla?
Nosaltres venim del club de natació del Camp de Morvedre i vam pensar que un poble tan gran era molt estrany que no tinguera un lloc on aprendre a nadar i a practicar un esport tan bonic, açò és el que ens va portar a crear el club.

Quina és la vostra situació actual?
De moment estem començant i tenim al voltant de vint socis, però la nostra il·lusió és fer un club gran que tinga repercusió a tot el País Valencià. Recordem que la Pobla té uns vuit mil nadadors potencials.

Quin recolzamente esteu tenint per part de les institucions públiques?
De moment cap, però esperem que el nou govern ens tracte com a mínim com a tots els clubs que hi ha a la Pobla.

En estos moments quines despeses esteu tenint?
Hi ha moltes, desplaçaments, campionats, federacions, la piscina…

La piscina, doncs no és una piscina pública?
Sí, però la gestió és privada i aleshores hem d’abonar el temps que la utilitzem.

Doncs esta és una qüestió de la que podria encarregar-se l’Ajuntament?
La veritat és que sí i ens faria un gran favor, ja que nosaltres necesitem utilitzar moltes hores part de la piscina, i tant com vaja creixent el club ho necesitarem més, i és una despesa molt important que s’estalviariem.

Tinc entés, senyor Ramon Camallonga, que vosté ha sigut un gran nadador?
És cert, vaig participar en les Olimpiades de Seúl 88 i de Barcelona 92 i he sigut campió d’Espanya en totes les categories. Pero açò no importa i el que jo vull és transmetre els meus coneixements a tots els meus alumnes i que es fomente a la Pobla l’esport més complet que hi ha.

Comienza una nueva aventura

Hola a tod@s,
llevo tiempo búscando una comunidad donde podamos dejar las inquietudes y sugerencias que surgen en torno a nuestro pueblo: La Pobla de Vallbona.

Hace unos dias encontré la url:
http://www.my-forum.org/foros.php?id=6310
Un foro que tenía buena pinta, pero que no deja de ser eso… un foro, además el funcionamiento no me acaba de gustar.
Así que he decidido crear esta bitácora, a ver que tal se nos da.

Un saludo y hasta pronto.